Programes |
La Caravaggia |
||||||||||||||||||||||||
| Presentació | Programes | Música | Concerts | |||||||||||||||||||||||||
 Lluís Coll, corneta i direcció. Jordi Giménez, sacabutx. Joaquim Guerra, baixó. Arnau Rodon, flauta i corneta. Francesc X. Banegas, sacabutx. Daniel Zapico, tiorba i guitarra barroca. Daniel Espasa, orgue i clave. Marc Clos, percussions de la música antiga. |
1607-2007: 400 aniversari de la publicació del Cançoner de Lerma. Pere Olivé: Percussió Marc Clos: Percussió Pep Borràs: Baixó i xirimía tenor Joaquim Guerra: Baixó, baixonet i xiririmia alto Daniel Lasalle: Sacabutx Simeón Galduf: Sacabutx Jordi Giménez: Sacabutx Valentin Perez: Sacabutx Beatrice Delpierre: Xirimies alto i soprano Philipe Canguilhem: Xirimies alto i soprano Lluís Coll: Corneta i direcció Jean Pierre Canihac: Corneta i direcció PRESENTACIÓ La Caravaggia i Les Sacqueboutiers recuperen una sel·lecció de fabordons, himnes i motets del Cançoner de Lerma, amb motiu del quart centenari de la seva adquisició. Es tracta d'una de les poques compilacions de música escrita íntegrament per a l'ús de ministrers (cornetes, xirimies, sacabutxos, baixons…). Una joia del repertori hispànic molt poc interpretada que aquí se'ns presenta amb alguns de los músics més qualificats i reputats a nivell internacional en llurs especialitats. OBRES Francisco Guerrero, Lauda Herusalem -Todos aman - Oh dulce y gran contento Janequin/Verdelot, La guerre Gombert, Mon seul Giovanni Maria Nanino, Dolce fiammelle mia - Amor deh dimmi comme Ferrabosco, Io mi son giovinetta Johannes Urreda, Pange lingua Philippe de Monte, Stolto mio core Jacopo Corfini, Tua est Potentia Philippe Rogier, 2 Canciones - fabordones de Tono I Anónimos, Pon fren a tu dolor - fabordones para las chirimías NOTES AL PROGRAMA Especulador, corrupte, lladre… són alguns dels adjectius que la història ha atorgat al Duc de Lerma, l’home més poderós de la península ibèrica durant el regnat de Felip III, el qual no era sinó el seu titella. A banda de la seva activitat política el Duc de Lerma se’ns presenta com a un gran mecenes de les arts. En el camp de la música li hem d’agrair el Cançoner del Duc de Lerma. El 1607 apareixia aquest recull de música en el qual hi trobem alguns dels més grans compositors de polifonia hispànica i francoflamenca del segle XVI. La particularitat d’aquest llibre és que és un dels únics conservats amb música solament per a l’ús dels ministrers. Aquest fet permet a La caravaggia recrear la música instrumental que acompanyava els actes religiosos del segle XVI a la cort castellana amb la formació d’instruments de vent típica del moment.
“…porqué çierto es lástima lo que padesçen ellos, sus mugeres e hijos.” Al maig de 1592 s'escrivia aquesta preocupant frase dins d'un memorial adreçat a Felip II en el que es feia balanç del grup de ministrers del monarca, que de fet feien de criats que ni tan sols formaven part de la capella del rei, pertanyent a la cavalleria. Malpagats, sovint sense sostre i passant fam, es veien obligats a tocar allà on podien. Aquests músics tan soferts sempre tingueren una gran versatilitat i facilitat per a canviar d'entorns i pràctiques musicals. En aquest concert, La Caravaggia fa una sel·lecció d'aquest repertori, intentant cobrir la major part de “gèneres” que un conjunt de ministrers podia tocar. El programa ens presenta una primera part de polifonia vocal tant profana com religiosa i una segona part amb música pròpiament instrumental. AUTORS: Mateu Fletxa, Pere Oriola, Henrich Isaac, johannes Cornago, Anthonius Fevin, Clément Janequin, F. de la Torre, Phillipe Rogier, Correa de Arauxo, Jusepe Ximenez, Lluís Milà i anònims. FORMACIÓ: Marc Clos: Percussió Francesc Xavier Banegas: sacabutxos Jordi Giménez: sacabutx i trompeta bastarda Joaquim Guerra: baixó i xirimia Lluís Coll: corneta i direcció
“[…] Vamos todos a esta caça / a caçar, siendo caçados, / pues que todos desta rraça / dell amor somos tocados […]”. Des de la joia i la picaresca del conqueridor fins al patiment de l'abandonat o de qui ha de marxar lluny de la seva amada. Mostra dels principals tòpics de l'amor continguts en el “Cançoner de Barcelona” de principis del segle XVI. Quatre veus i set ministrers recreen una vetllada del renaixement cortesà. AUTORS: Pere Pastrana, Mateu Fletxa, Gabriel, Aldomar, H. Issac, Alonso de Modéjar, Francisco de Peñalosa, Lope de Baena, Luchas i anònims. FORMACIÓ: Contratenor: Hiram Rodríguez Contratenor: José Hernández-Pastor Tenor: Lluís Vilamajor Baix: Pau Bordas Corneta, corneta muda i direcció: Lluís Coll Xirimies i baixó: Joaquim Guerra Sacabutx: Jordi Giménez Sacabutxos: Francesc Xavier Banegas Violes da gamba: Pau Marcos Vihuela: Daniel Zapico Percussió: Marc Clos
Delectare, docere et movere... Ciceró ens diu que un bon discurs ha de ser agradable, instructiu i que ha de moure a l’oient. Aquests són els principis que regeixen l’art de la retòrica: l’art de convèncer, de persuadir, de commoure a través del discurs ben estructurat i ben dit. La caravaggia ha dissenyat un concert de música instrumental ordenat i estructurat a partir dels principis de la retòrica, un concert convincent, que mostra totes les armes de la formació. A Delectare, docere et movere, hi veiem i hi sentim la corneta, el violí barroc, el sacabutx, el baixó, la tiorba, la guitarra barroca, l’orgue i el clavicèmbal en totes les combinacions tímbriques possibles, mostrant tots els seus registres sonors a partir de deu obres d’alguns dels compositors italians més importants dels inicis del segle XVII. Delectare, docere et movere és, doncs, un viatge a través del primer barroc instrumental guiat per La caravaggia, en el qual el públic se sent transportat i menat entre els colors, timbres i afectes més diversos, gràcies a l’intens treball sobre el discurs musical i les possibilitats retòriques de les obres escollides realitzat pel conjunt. Nota: El 23 d'abril del 2006, La Caravaggia amb aquest programa va guanyar el Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse en la categoria de conjunts. OBRES: Giovanni Gabrieli, Giovanni Girolamo Kapsperger, Giovani Battista Fontana, Biagio Marini, Tarquinio Merula, Dario Castello, Bartolomeo de Selma y Salaverde, Giovanni Battista Bovicelli, Frescobaldi, Andrea Cima FORMACIÓ: Corneta i direcció: Lluís Coll Violí: Guadalupe del Moral Sacabutx: Jordi Giménez Baixó: Joaquim Guerra Tiorba i guitarra barroca: Daniel Zapico Orgue clavecí: Aarón Zapico
La Caravaggia & Compagnie Maître Guillaume Direcció artística: Carles Mas i Lluís Coll PRESENTACIÓ: Programa en colaboració amb la prestigiosa Compagnie Maitre Guillaume especialitzada en danses històriques, especialment del renaixement i del primer barroc. PROGRAMA Introducció Ministrils Cançoner de Barcelona M454 - Falsobordone Sestus tonus Anònim - O, admirabile comercium Ylario - Amor pues tu nos das plazer Lope de Vaena Danses - Pavana (Coreografia: J.A. Jaque) - Pavana d’Espaigne (Coreografia: Orchésographie de T. Arbeau) - Gentil caballero (Coreografia: Gentil cavalero -ms. De L’hospital-) - Balleto a quattro detto Lo Spagnoletto (Coreografia: Le Gratie d’Amore -Cesare Negri-) Entreteniment de Ministrils Cançoner de Barcelona M454 - Falsobordone Quartus tonus Anònim - Mater patris, nacti nacta est Anònim - A la caça [Luchas / Gabriel] Danses - Quatro Branles (Coreografia: Orchésographie de T. Arbeau) - Den Hoboecken dans - Gaillarde Si pour t’aymer - Pavane J’ai du mal tant tant - Gaillarde Au ioly boys FORMACIÓ: Ministrils: Pere Olivé: Percussió David Garcia: Sacabutx Jordi Giménez: Sacabutx Joaquim Guerra: Baixó i xirimies Lluís Coll: Corneta i direcció Ballarins: Sophie Rousseau (dansa) Marie Blaise (dansa) Romain Panassieu (dansa) Carles Mas i Garcia (dansa. flautes i tamborins)
L’efecte Borja als cançoners del XVI Música per a ministrers de la corona d’aragó i les ciutats-estat italianes del segle XVI 7 músics: Lluís Coll (corneta i direcció), Arnau Rodón (flautes i corneta), Jordi Giménez (sacabutx tenor i alt), Francesc Xavier Banegas (sacabutx baix i tenor), Tiam Goudarzi (flautes), Joaquim Guerra (baixó i xeremia), Marc Clos (percussió). L’expressió “in mani dei catalani” es referia al control de l’Església durant la segona meitat del s.XVI, ostentat entre d’altres, pels dos papes valencians de la família Borja: Calixt III (1456-1458) i Alexandre VI (1492-1503). Aquest episodi, precedit de la incorporació del regne de Nàpols a la Corona d’Aragó per Alfons IV el magnànim (1443), va afavorir l’intercanvi musical interpeninsular sense el qual no es podria entendre la música del segle XVI (i posteriors) de la corona aragonesa i de les ciutats-estat italianes. La millor mostra d’aquest intercanvi la trobem en els cançoners del segle XVI (Cançoner del duc de Calàbria, Cançoner de Palau, Cançoner de Barcelona, Cançoner de Montecassino…). La caravaggia proposa un viatge a través d’aquests manuscrits mitjançant la formació de ministrers típica de les corones hispàniques del segle XVI amb cornetes, flautes, sacabutxos, xeremies i baixons. El conjunt d’instruments de vent i la percussió ens apropen les aromes musicals de dues ribes mediterrànies que en altre temps havien estat molt properes, la hispànica i la itàlica.
Motets dels llibres editats a Salamanca el 1608 i 1613 5 cantants, 7 instrumentistes
La sensibilitat que mostra Merula en les seves cançons col·loquen a aquest autor entre els més preuats de principis del segle XVII. Excepte un període de cinc anys (1621-1626) de servei al rei Sigismund III de Polònia a Varsòvia, la resta de la seva vida la va passar anant i tornant entre llur natal Cremona, Lodi i Bèrgamo. Aquesta itineraritat no és casual, sinó que és fruit de la incòmoda personalitat de Merula, un artista que a les seves obres reflexa un altíssim grau de sensibilitat mentre que per altra se'ns descobreix com una personalitat intractable per als seus congèneres. OBRES: Tarquino Merula, Darío Castello, Giovani Battista Fontana, Biagio Marini i Andrea Falconieri. FORMACIÓ: Clave i orgue: Daniel Espasa Tiorba: Daniel Zapico Viola de gamba: Pau Marcos Baixó: Joaquim Guerra Sacabutx: Jordi Giménez Violí: Guadalupe del Moral Corneta i direcció: Lluís Coll Mezzosoprano: Marta Infante  |
